|
|||||||||||||
|
| El modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la Renaixença (Renaixement). Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres van liderar aquest moviment. Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial a l'hora de definir el modernisme arquitectònic a Catalunya. Els artistes que en van formar part van ser molt populars. Això va passar tant amb els arquitectes com amb els pintors, com ara Ramon Casas, Isidre Nonell i Santiago Rusiñol (organitzador de les Festes Modernistes que es feien a Sitges al final del segle xix ). Els modernistes creien en la imaginació creativa com a generadora de símbols, en contrast amb els eclèctics, que consideraven l'art una representació objectiva de la realitat. De fet, el modernisme representa arreu del món, i especialment a Catalunya, la llibertat a l'hora de crear noves formes abans no acceptades, en treure l'art de les seves limitacions acadèmiques. El modernisme català no tan sols reflecteix en l'arquitectura la riquesa ornamental comuna a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta l'interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics, com el maó, juntament amb altres de nous (en aquella època), com el ferro, i també noves tècniques ceràmiques. |  |
 |
|
|
